Tres punts treballats (2-0)

El Barça ha guanyat l’Almeria per 2-0 en un partit que ha tingut poc ritme. El gols d’Henry i de Messi, que ha revolucionat el joc en l’últim quart, han decantat la balança a favor de l’equip que ha gaudit de les millors ocasions.

Amb un futbol poc vistós i amb la granota de treball posada, el Barça ha desactivat amb més problemes dels previstos un atrevit Almeria. No és que el conjunt andalús hagi arribat gaire a la porteria de Valdés, però la manca de fluïdesa en el joc blaugrana ha provocat per moments un cert nerviosisme a la grada del Camp Nou. Un gol oportunista d’Henry a les acaballes de la primera part impossibilitava la sorpresa, encara que al Barça, mancat de Messi durant els primers 74 minuts, li ha seguit faltant la fantasia habitual. Al final, una diana de penal de l’astre argentí quan faltaven deu minuts per a la conclusió ha confirmat que els tres punts es quedaven a casa.

Pressió visitant

Els d’Unai Emery han començat amb les idees clares. Ben col•locats, exercien una forta pressió sobre la zona de creació blaugrana. Amb poques opcions de contactar amb Xavi i Iniesta, el Barça tocava amb paciència des del darrere i també s’esforçava per robar l’esfèrica al territori del rival. Sense els enllaços oferint verticalitat, Thierry Henry, la referència en la punta d’atac, no aconseguia entrar en joc i l’equip se’n ressentia.

Ritme baix

Sense gaire velocitat, les primeres ocasions blaugrana han arribat amb un contraatac finalitzat per Ronaldinho a les mans de Cobeño i amb dues rematades inofensives de Milito després de dos córners. L’Almeria feia el que volia amb el partit, i el Barça se sentia incòmode. El públic també es començava a impacientar i xiulava les contínues pèrdues de temps del porter rival.

Oportú Henry

El nerviosisme ha deixat pas a l’eufòria en el minut 37. Giovani ha guanyat la partida a la defensa i s’ha plantat davant Cobeño, que, en intentar neutralitzar l’ocasió, ha deixat la pilota morta a Henry. El francès ha anotat a pler el seu quart gol a la Lliga (el primer al Camp Nou), una diana que ha anat molt bé al Barça, que havia mostrat algun símptoma d’ansietat a mesura que passaven els minuts i que no podia desactivar la muralla andalusa.

Un Almeria valent

Al descans, Márquez ha entrat per Puyol, que ha estat impecable en la tornada a la posició de central però que tenia problemes intestinals. El defensa mexicà reapareixia, així, de la mateixa manera que els titulars Zambrotta i Touré, després d’unes setmanes de baixa. El partit semblava obert i amb un decorat similar al que hi havia abans del gol d’Henry. La primera ocasió del segon temps ha estat una rematada de cap de Crusat a fora (min. 50). I és que l’Almeria ha demostrat aquesta tarda que és valent i que té bon gust pel futbol.

Entra Messi

Després de l’ensurt, el Barça ha anat a buscar amb insistència el segon. Iniesta ha tingut l’oportunitat més clara amb un xut des del vèrtex de l’àrea que Cobeño ha refusat (min. 62). Tot i això, seguia la imprecisió. A continuació, Rijkaard ha modificat el centre camp introduint Gudjohnsen per un actiu Touré Yaya. Amb l’islandès el panorama no ha variat i el següent d’aparèixer en acció ha estat Messi (min. 74).

Un final tranquil

En el 79, quan l’Almeria intentava cremar els últims cartutxos, Giovani ha provocat un penal. Messi ha sentenciat, enganyant Cobeño. El 2-0 ha permès viure els últims deu minuts amb una tranquil•litat inexistent fins aleshores. Fins i tot s’ha pogut veure dues de les millors jugades del partit. La primera, iniciada per Henry i finalitzada per Giovani amb un xut creuat lleugerament desviat. Tot seguit, una genial assistència de Messi per a Henry que ha fet lluir Cobeño. Unes accions que han deixat un millor regust a una victòria més complicada del que es preveia.