El Barça ha guanyat el Betis per 3-0, amb gols d’Henry i Ronaldinho (2), tots dos de falta. Els blaugranes, que ja es troben a un punt del líder, han recuperat el joc ofert fa 3 setmanes i, a més, hi han afegit una bona dosi de màgia i espectacle.
El d’aquest diumenge ha estat el Barça que tothom vol veure. Amb Henry mòbil en punta, Messi fent de les seves a la banda dreta i Ronaldinho convertint les faltes en garantia de gol. Amb un migcamp recuperador i que pressiona amunt i que, alhora, posa el talent necessari per nodrir els cracs de dalt. I amb una defensa que aquesta tarda no es pot guanyar cap elogi, ni tampoc cap retret, perquè no ha tingut pràcticament feina a causa de la inoperància del Betis més enllà del migcamp.
Amb aquestes bases, doncs, és fàcil que Henry hagi fet el primer després d’una gran assistència d’Iniesta, com ha passat en el minut 33, i que Ronaldinho hagi rubricat el triomf amb dos llançaments de falta directa, com ha passat en el 53 i en el 91. El Barça continua segon, però assetja més que mai el lideratge del Reial Madrid, ara només a un punt.
De menys a menys
El Barça ha estat el dominador dels primers minuts d’un partit fred. Els blaugranes, tot i no oferir el seu millor joc, aconseguien arribar amb cert perill a la porteria visitant, sobretot gràcies a la mobilitat d’Henry, que feia de ‘9’, i a les accions d’un Messi molt voluntariós per la dreta.
Els de Rijkaard han anat millorant a mesura que avançava el matx. Henry ha pogut obrir el marcador en un cop de cap que ha refusat Ricardo (min. 15) i també en una acció en què ha estavellat la pilota al pal, molt a prop de l'escaire (min. 21). El Betis, inoperant més enllà de la seva meitat del camp, s’ha limitat a aturar la creació blaugrana amb faltes.
Connexió Iniesta-Henry
Un dels artífexs d’aquesta creació ha estat Iniesta que, a més de forçar la groga de Juanito (min 26), ha estat l’home que ha fet l’assistència a l’espai a Henry, que, amb un xut ras, no ha perdonat (min. 33). El francès ha sumat així el seu cinquè gol a la Lliga, després d’haver estat absent a Valladolid per unes molèsties.
Fins a la mitja part, més del mateix. Els blaugranes cada cop recuperaven més ràpidament la pilota i el Betis no deixava de recular més i més a la seva parcel•la, formant gairebé dues línies defensives de cinc homes cadascuna. Era impossible que els visitants creessin cap tipus de perill.
Ronaldinho repeteix
Si fa tres dies Ronaldinho ja va fer el gol de l’empat al Nuevo Zorrilla, aquest diumenge el brasiler ha estat l’encarregat de sentenciar el partit. Després d’una falta comesa sobre ell, el ‘10’ ha decidit llançar-la amb màgia per sobre de la barrera, allà on el porter no podia arribar (min. 53).
‘Show-time’ blaugrana
I a partir del 2-0 ha començat l’espectacle al Camp Nou: un cop de cap d’Henry (min. 58), un nou llançament de falta de Ronaldinho (min. 66), una diagonal de Messi iniciada al migcamp que ha emulat la del Getafe (min. 71) i una xilena espectacular del brasiler (min. 76) haurien haver pogut significar el tercer, però la pilota se n’ha acabat anant sempre per mil•límetres. La màgia havia tornat a presentar-se al Camp Nou.
El millor llançador de faltes del món
El partit, però, no s’havia acabat. Perquè quan Ronaldinho disposa d’una falta a favor a la frontal de l’àrea, el porter rival pateix. Encara que sigui en el temps de descompte. El brasiler, ubicat a la banda contrària del primer gol, ha demostrat, una vegada més, que és el millor llançador de faltes del món quan ha enviat el seu xut al pal i, posteriorment, al fons de la xarxa.
Amb aquest resultat, el Barça continua amb el ple de victòries a casa -18 punts aconseguits de 18 possibles- i només un punt el separa del Reial Madrid, l’actual líder de Primera.
dilluns, 5 de novembre del 2007
divendres, 2 de novembre del 2007
Tercer empat a domicili (1-1)
Valladolid i Barça han empatat 1-1 al Nuevo Zorrilla, en el partit corresponent a la desena jornada de Lliga. Llorente ha avançat els locals, mentre que Ronaldinho ha empatat per als blaugranes abans de la mitja part.
Aquest Valladolid-Barça no passarà a la història. El partit, de domini altern, ha començat amb un equip local molt intens, que ha aconseguit avançar-se amb un gol de Llorente en el minut 15. El Barça, però, ha reaccionat i ha empatat abans de la mitja part, en una gran combinació entre Xavi i Ronaldinho.
A la represa, el partit s’ha decantat pels blaugranes en els primers minuts, tot i que mica en mica el Valladolid s’ha anat fent fort, provocant un final de partit en el que qualsevol equip hagués pogut endur-se els tres punts. Sense encert a cap porteria –Bojan ha connectat un xut al pal en el minut 58-, el Barça finalment ha hagut de conformar-se amb un altre empat, el tercer a domicili després dels aconseguits a Santander i Pamplona.
El Valladolid comença fort
Els locals han sortit a per totes i, gràcies a aquesta intensitat inicial, Sesma (min 3) i Sisi (min 12) han donat els primers ensurts a Valdés, que ha aconseguit refusar bé en totes dues ocasions. El joc dels de Rijkaard, que ha apostat per Puyol de nou al lateral dret, era massa horitzontal.
A la tercera, però, ha arribat el gol dels de Mendilíbar: Sesma ha assistit a Llorente que, entrant a l’àrea, ha batut el porter blaugrana amb un rebot afortunat que ha acabat en gol. El Barça necessitava millorar.
Apareix Ronaldinho
I ho ha fet. Transcorreguts 25 minuts de partit, el Barça ha començat a fer-se amb la possessió de la pilota i ha triangulat amb més intenció a camp rival. Només faltava crear perill.
Aquest ha arribat en una jugada aïllada en el minut 42, quan Xavi ha assistit cap a Ronaldinho que, en una bona desmarcada, s’ha anat d’un defensa rival i ha superat Alberto amb un bon xut a mitja alçada. El Valladolid s’havia tirat molt enrere i l’empat era merescut.
Bojan, a punt
A la represa, el partit ha canviat radicalment. Si a la primera part les forces havien estat igualades, en aquesta segona el Barça ha triangulat amb molta més velocitat al migcamp. La zona de creació blaugrana ha trobat en dues ocasions a Bojan, que primer ha xutat alt (min 56) i després ha rematat al pal dret d’Alberto (min 58).
La bona dinàmica blaugrana, però, no ha tingut continuïtat i el Valladolid ha estirat línies cap el minut 70. La substitució de Touré Yaya, que ha deixat el camp per Gudjohnsen, ha fet perdre presència al Barça al migcamp.
Ocasions pels dos bàndols
Aquesta manca de control al centre del camp ha provocat anades i tornades a les diferents àrees. El Valladolid ho ha intentat en ràpids contracops que han acabat resols per Valdés. Pel Barça, un Ronaldinho inspirat ha pogut trencar la igualada amb una jugada individual en el minut 87, en una acció que els jugadors del Barça han reclamat penal. L’àrbitre no l’ha assenyalat i, al final, els blaugranes només han pogut treure un punt del Nuevo Zorrilla.
Aquest Valladolid-Barça no passarà a la història. El partit, de domini altern, ha començat amb un equip local molt intens, que ha aconseguit avançar-se amb un gol de Llorente en el minut 15. El Barça, però, ha reaccionat i ha empatat abans de la mitja part, en una gran combinació entre Xavi i Ronaldinho.
A la represa, el partit s’ha decantat pels blaugranes en els primers minuts, tot i que mica en mica el Valladolid s’ha anat fent fort, provocant un final de partit en el que qualsevol equip hagués pogut endur-se els tres punts. Sense encert a cap porteria –Bojan ha connectat un xut al pal en el minut 58-, el Barça finalment ha hagut de conformar-se amb un altre empat, el tercer a domicili després dels aconseguits a Santander i Pamplona.
El Valladolid comença fort
Els locals han sortit a per totes i, gràcies a aquesta intensitat inicial, Sesma (min 3) i Sisi (min 12) han donat els primers ensurts a Valdés, que ha aconseguit refusar bé en totes dues ocasions. El joc dels de Rijkaard, que ha apostat per Puyol de nou al lateral dret, era massa horitzontal.
A la tercera, però, ha arribat el gol dels de Mendilíbar: Sesma ha assistit a Llorente que, entrant a l’àrea, ha batut el porter blaugrana amb un rebot afortunat que ha acabat en gol. El Barça necessitava millorar.
Apareix Ronaldinho
I ho ha fet. Transcorreguts 25 minuts de partit, el Barça ha començat a fer-se amb la possessió de la pilota i ha triangulat amb més intenció a camp rival. Només faltava crear perill.
Aquest ha arribat en una jugada aïllada en el minut 42, quan Xavi ha assistit cap a Ronaldinho que, en una bona desmarcada, s’ha anat d’un defensa rival i ha superat Alberto amb un bon xut a mitja alçada. El Valladolid s’havia tirat molt enrere i l’empat era merescut.
Bojan, a punt
A la represa, el partit ha canviat radicalment. Si a la primera part les forces havien estat igualades, en aquesta segona el Barça ha triangulat amb molta més velocitat al migcamp. La zona de creació blaugrana ha trobat en dues ocasions a Bojan, que primer ha xutat alt (min 56) i després ha rematat al pal dret d’Alberto (min 58).
La bona dinàmica blaugrana, però, no ha tingut continuïtat i el Valladolid ha estirat línies cap el minut 70. La substitució de Touré Yaya, que ha deixat el camp per Gudjohnsen, ha fet perdre presència al Barça al migcamp.
Ocasions pels dos bàndols
Aquesta manca de control al centre del camp ha provocat anades i tornades a les diferents àrees. El Valladolid ho ha intentat en ràpids contracops que han acabat resols per Valdés. Pel Barça, un Ronaldinho inspirat ha pogut trencar la igualada amb una jugada individual en el minut 87, en una acció que els jugadors del Barça han reclamat penal. L’àrbitre no l’ha assenyalat i, al final, els blaugranes només han pogut treure un punt del Nuevo Zorrilla.
dilluns, 29 d’octubre del 2007
Tres punts treballats (2-0)
El Barça ha guanyat l’Almeria per 2-0 en un partit que ha tingut poc ritme. El gols d’Henry i de Messi, que ha revolucionat el joc en l’últim quart, han decantat la balança a favor de l’equip que ha gaudit de les millors ocasions.
Amb un futbol poc vistós i amb la granota de treball posada, el Barça ha desactivat amb més problemes dels previstos un atrevit Almeria. No és que el conjunt andalús hagi arribat gaire a la porteria de Valdés, però la manca de fluïdesa en el joc blaugrana ha provocat per moments un cert nerviosisme a la grada del Camp Nou. Un gol oportunista d’Henry a les acaballes de la primera part impossibilitava la sorpresa, encara que al Barça, mancat de Messi durant els primers 74 minuts, li ha seguit faltant la fantasia habitual. Al final, una diana de penal de l’astre argentí quan faltaven deu minuts per a la conclusió ha confirmat que els tres punts es quedaven a casa.
Pressió visitant
Els d’Unai Emery han començat amb les idees clares. Ben col•locats, exercien una forta pressió sobre la zona de creació blaugrana. Amb poques opcions de contactar amb Xavi i Iniesta, el Barça tocava amb paciència des del darrere i també s’esforçava per robar l’esfèrica al territori del rival. Sense els enllaços oferint verticalitat, Thierry Henry, la referència en la punta d’atac, no aconseguia entrar en joc i l’equip se’n ressentia.
Ritme baix
Sense gaire velocitat, les primeres ocasions blaugrana han arribat amb un contraatac finalitzat per Ronaldinho a les mans de Cobeño i amb dues rematades inofensives de Milito després de dos córners. L’Almeria feia el que volia amb el partit, i el Barça se sentia incòmode. El públic també es començava a impacientar i xiulava les contínues pèrdues de temps del porter rival.
Oportú Henry
El nerviosisme ha deixat pas a l’eufòria en el minut 37. Giovani ha guanyat la partida a la defensa i s’ha plantat davant Cobeño, que, en intentar neutralitzar l’ocasió, ha deixat la pilota morta a Henry. El francès ha anotat a pler el seu quart gol a la Lliga (el primer al Camp Nou), una diana que ha anat molt bé al Barça, que havia mostrat algun símptoma d’ansietat a mesura que passaven els minuts i que no podia desactivar la muralla andalusa.
Un Almeria valent
Al descans, Márquez ha entrat per Puyol, que ha estat impecable en la tornada a la posició de central però que tenia problemes intestinals. El defensa mexicà reapareixia, així, de la mateixa manera que els titulars Zambrotta i Touré, després d’unes setmanes de baixa. El partit semblava obert i amb un decorat similar al que hi havia abans del gol d’Henry. La primera ocasió del segon temps ha estat una rematada de cap de Crusat a fora (min. 50). I és que l’Almeria ha demostrat aquesta tarda que és valent i que té bon gust pel futbol.
Entra Messi
Després de l’ensurt, el Barça ha anat a buscar amb insistència el segon. Iniesta ha tingut l’oportunitat més clara amb un xut des del vèrtex de l’àrea que Cobeño ha refusat (min. 62). Tot i això, seguia la imprecisió. A continuació, Rijkaard ha modificat el centre camp introduint Gudjohnsen per un actiu Touré Yaya. Amb l’islandès el panorama no ha variat i el següent d’aparèixer en acció ha estat Messi (min. 74).
Un final tranquil
En el 79, quan l’Almeria intentava cremar els últims cartutxos, Giovani ha provocat un penal. Messi ha sentenciat, enganyant Cobeño. El 2-0 ha permès viure els últims deu minuts amb una tranquil•litat inexistent fins aleshores. Fins i tot s’ha pogut veure dues de les millors jugades del partit. La primera, iniciada per Henry i finalitzada per Giovani amb un xut creuat lleugerament desviat. Tot seguit, una genial assistència de Messi per a Henry que ha fet lluir Cobeño. Unes accions que han deixat un millor regust a una victòria més complicada del que es preveia.
Amb un futbol poc vistós i amb la granota de treball posada, el Barça ha desactivat amb més problemes dels previstos un atrevit Almeria. No és que el conjunt andalús hagi arribat gaire a la porteria de Valdés, però la manca de fluïdesa en el joc blaugrana ha provocat per moments un cert nerviosisme a la grada del Camp Nou. Un gol oportunista d’Henry a les acaballes de la primera part impossibilitava la sorpresa, encara que al Barça, mancat de Messi durant els primers 74 minuts, li ha seguit faltant la fantasia habitual. Al final, una diana de penal de l’astre argentí quan faltaven deu minuts per a la conclusió ha confirmat que els tres punts es quedaven a casa.
Pressió visitant
Els d’Unai Emery han començat amb les idees clares. Ben col•locats, exercien una forta pressió sobre la zona de creació blaugrana. Amb poques opcions de contactar amb Xavi i Iniesta, el Barça tocava amb paciència des del darrere i també s’esforçava per robar l’esfèrica al territori del rival. Sense els enllaços oferint verticalitat, Thierry Henry, la referència en la punta d’atac, no aconseguia entrar en joc i l’equip se’n ressentia.
Ritme baix
Sense gaire velocitat, les primeres ocasions blaugrana han arribat amb un contraatac finalitzat per Ronaldinho a les mans de Cobeño i amb dues rematades inofensives de Milito després de dos córners. L’Almeria feia el que volia amb el partit, i el Barça se sentia incòmode. El públic també es començava a impacientar i xiulava les contínues pèrdues de temps del porter rival.
Oportú Henry
El nerviosisme ha deixat pas a l’eufòria en el minut 37. Giovani ha guanyat la partida a la defensa i s’ha plantat davant Cobeño, que, en intentar neutralitzar l’ocasió, ha deixat la pilota morta a Henry. El francès ha anotat a pler el seu quart gol a la Lliga (el primer al Camp Nou), una diana que ha anat molt bé al Barça, que havia mostrat algun símptoma d’ansietat a mesura que passaven els minuts i que no podia desactivar la muralla andalusa.
Un Almeria valent
Al descans, Márquez ha entrat per Puyol, que ha estat impecable en la tornada a la posició de central però que tenia problemes intestinals. El defensa mexicà reapareixia, així, de la mateixa manera que els titulars Zambrotta i Touré, després d’unes setmanes de baixa. El partit semblava obert i amb un decorat similar al que hi havia abans del gol d’Henry. La primera ocasió del segon temps ha estat una rematada de cap de Crusat a fora (min. 50). I és que l’Almeria ha demostrat aquesta tarda que és valent i que té bon gust pel futbol.
Entra Messi
Després de l’ensurt, el Barça ha anat a buscar amb insistència el segon. Iniesta ha tingut l’oportunitat més clara amb un xut des del vèrtex de l’àrea que Cobeño ha refusat (min. 62). Tot i això, seguia la imprecisió. A continuació, Rijkaard ha modificat el centre camp introduint Gudjohnsen per un actiu Touré Yaya. Amb l’islandès el panorama no ha variat i el següent d’aparèixer en acció ha estat Messi (min. 74).
Un final tranquil
En el 79, quan l’Almeria intentava cremar els últims cartutxos, Giovani ha provocat un penal. Messi ha sentenciat, enganyant Cobeño. El 2-0 ha permès viure els últims deu minuts amb una tranquil•litat inexistent fins aleshores. Fins i tot s’ha pogut veure dues de les millors jugades del partit. La primera, iniciada per Henry i finalitzada per Giovani amb un xut creuat lleugerament desviat. Tot seguit, una genial assistència de Messi per a Henry que ha fet lluir Cobeño. Unes accions que han deixat un millor regust a una victòria més complicada del que es preveia.
dimecres, 24 d’octubre del 2007
Raikkonen campió del món de F1
Raikkonen es va proclama campió del món de F1 al guanyar a Brasil,Alonso tercer i Hamilton seté.
Puyol torna als inicis
Davant el Glasgow Rangers Carles Puyol va tornar a jugar en una posició que coneix bé, la de lateral dret. El de la Pobla va tornar a jugar a la banda després de cinc temporades, i va complir amb nota.
El capità blaugrana, Carles Puyol, va ser un dels destacats del darrer partit de la Lliga de Campions. El defensa és un fix a l‘alineació de Frank Rijkaard, però aquest dimarts va ser la sorpresa de l’onze perquè va tornar a jugar de lateral dret, posició amb la qual va fer el salt al primer equip.
Puyol va estar molt actiu per la banda. No va tenir cap problema a l’hora de cobrir la seva posició defensiva i durant la primera part va pujar diverses vegades a l’atac i va crear molt de perill. Una rematada de cap a l’escaire i un túnel al lateral esquerre escocès van ser les dues jugades en atac més destacades del capità.
Molts partits com a lateral dret
Carles Puyol fa nou temporades que està al primer equip i en les quatre primeres va jugar com a lateral dret. Amb el filial el capità blaugrana jugava de migcampista dret, però el seu debut amb el primer equip ja va ser com a lateral dret.
El 2 d’octubre del 1999, a Valladolid, Van Gaal va fer debutar Puyol com a lateral i no es va moure d’aquesta posició fins que, a mitjans de la temporada 2002/03, Radomir Antic el va fer jugar de central. El serbi va ser el primer tècnic que va posar Puyol al centre de la defensa, posició en què s’ha assentat les darreres cinc temporades.
El capità blaugrana, Carles Puyol, va ser un dels destacats del darrer partit de la Lliga de Campions. El defensa és un fix a l‘alineació de Frank Rijkaard, però aquest dimarts va ser la sorpresa de l’onze perquè va tornar a jugar de lateral dret, posició amb la qual va fer el salt al primer equip.
Puyol va estar molt actiu per la banda. No va tenir cap problema a l’hora de cobrir la seva posició defensiva i durant la primera part va pujar diverses vegades a l’atac i va crear molt de perill. Una rematada de cap a l’escaire i un túnel al lateral esquerre escocès van ser les dues jugades en atac més destacades del capità.
Molts partits com a lateral dret
Carles Puyol fa nou temporades que està al primer equip i en les quatre primeres va jugar com a lateral dret. Amb el filial el capità blaugrana jugava de migcampista dret, però el seu debut amb el primer equip ja va ser com a lateral dret.
El 2 d’octubre del 1999, a Valladolid, Van Gaal va fer debutar Puyol com a lateral i no es va moure d’aquesta posició fins que, a mitjans de la temporada 2002/03, Radomir Antic el va fer jugar de central. El serbi va ser el primer tècnic que va posar Puyol al centre de la defensa, posició en què s’ha assentat les darreres cinc temporades.
diumenge, 7 d’octubre del 2007
G.P de China F1 ( part 2 )
01 Kimi Räikkönen 1:37.58.395 Ferrari
02 Fernando Alonso a 9.806 Mclaren-Mercedes
03 Felipe Massa
a 12.891 Ferrari
04 Sebastian Vettel a 53.509 Toro Rosso
05 Jenson Button a 1:08.666 Honda
06 Vitantonio Liuzzi a 1:13.673 Toro Rosso
07 Nick Heidfeld a 1:14.224 BMW Sauber
08 David Coulthard a 1:20.750 Red Bull
09 Heikki Kovalainen a 1:21.186 Renault
10 Mark Webber
a 1:24.685 Red Bull
11 Giancarlo Fisichella a 1:26.683 Renault
12 Alex Wurz a 1 vuelta Williams
13 Jarno Trulli a 1 vuelta Toyota
14 Takuma Sato a 1 vuelta Super Aguri
15 Rubens Barrichello a 1 vuelta Honda
16 Nico Rosberg a 2 vueltas Williams
17 S. Yamamoto
a 3 vueltas Spyker
- Robert Kubica abandono BMW Sauber
- Lewis Hamilton abandono Mclaren-Mercedes
- Ralf Schumacher abandono Toyota
- Adrian Sutil abandono Spyker
- Anthony Davidson abandono Super Aguri
02 Fernando Alonso a 9.806 Mclaren-Mercedes
03 Felipe Massa
a 12.891 Ferrari
04 Sebastian Vettel a 53.509 Toro Rosso
05 Jenson Button a 1:08.666 Honda
06 Vitantonio Liuzzi a 1:13.673 Toro Rosso
07 Nick Heidfeld a 1:14.224 BMW Sauber
08 David Coulthard a 1:20.750 Red Bull
09 Heikki Kovalainen a 1:21.186 Renault
10 Mark Webber
a 1:24.685 Red Bull
11 Giancarlo Fisichella a 1:26.683 Renault
12 Alex Wurz a 1 vuelta Williams
13 Jarno Trulli a 1 vuelta Toyota
14 Takuma Sato a 1 vuelta Super Aguri
15 Rubens Barrichello a 1 vuelta Honda
16 Nico Rosberg a 2 vueltas Williams
17 S. Yamamoto
a 3 vueltas Spyker
- Robert Kubica abandono BMW Sauber
- Lewis Hamilton abandono Mclaren-Mercedes
- Ralf Schumacher abandono Toyota
- Adrian Sutil abandono Spyker
- Anthony Davidson abandono Super Aguri
dimecres, 3 d’octubre del 2007
Márquez, unes quatre setmanes de baixa
L’ecografia practicada aquest matí al jugador mexicà confirma l’existència d’una ruptura aïllada del soli de la cama dreta que no ha afectat el bessó. El pronòstic de recuperació és d’unes quatre setmanes, aproximadament.
La baixa de Márquez, per tant, s'afegeix a la de Zambrotta, Touré Yaya, Edmílson i Eto'o, tots ells absents per un període de quatre setmanes o més. Cal recordar que el mexicà va haver de ser substituït en el minut 7 del partit amb l'Stuttgart.
Puyol, menys greu
La lesió de Puyol, jugador que també va haver de deixar el camp davant els alemanys, és menys greu que la de Márquez. El capità té una contractura al bessó intern de la cama esquerra i tot fa preveure que estarà a disposició de l’entrenador per al partit del diumenge vinent.
La baixa de Márquez, per tant, s'afegeix a la de Zambrotta, Touré Yaya, Edmílson i Eto'o, tots ells absents per un període de quatre setmanes o més. Cal recordar que el mexicà va haver de ser substituït en el minut 7 del partit amb l'Stuttgart.
Puyol, menys greu
La lesió de Puyol, jugador que també va haver de deixar el camp davant els alemanys, és menys greu que la de Márquez. El capità té una contractura al bessó intern de la cama esquerra i tot fa preveure que estarà a disposició de l’entrenador per al partit del diumenge vinent.
Messi, amb un nou rècord golejador
Després del seu gol a Stuttgart, Leo Messi bat nous rècords com a golejador. L’argentí ha marcat en set ocasions en els darrers cinc partits.
Lió, Sevilla, Saragossa, Llevant i Stuttgart han estat els darrers equips que han vist Messi celebrar una diana. L’argentí, que travessa un moment de forma impecable, no es cansa de fer gols i en suma set en cinc partits.
En dues setmanes
El seu darrer rècord eren cinc gols en tres partits consecutius. Un hat-trick al Reial Madrid, un gol al Recreativo i un altre al Deportivo, la temporada 2006/07, li van permetre marcar tres dies seguits.
Messi, però, ha trencat aquest rècord amb una nova ratxa de gols en els darrers 15 dies, ja que ha marcat dos gols davant el Sevilla —un el va fer amb el primer penal que transforma amb el primer equip— i el Saragossa i un contra el Lió, el Llevant i l’Stuttgart.
Pitxitxi a la Lliga i a la Champions
Aquestes set dianes li han atorgat el privilegi d’encapçalar la taula de màxims golejadors tant a la Lliga espanyola com a la Lliga de Campions. En la primera competició, Messi comparteix el liderat amb Agüero, de l’Atlètic de Madrid, amb 5 gols.
En la segona, el ‘19’ del Barça també n’és el líder, amb 2 gols en 2 partits. L’argentí comparteix aquest honor europeu amb Ibrahimovic (Inter de Milà), Van Persie (Arsenal), Deivid (Fenerbahce) i Vágner Love (CSKA Moscou), tots amb els mateixos gols.
La temporada passada, 17 golsMessi ja va ser un dels homes importants la temporada passada. Tot i que va estar absent durant tres mesos per lesió, l’argentí va anotar 17 gols en partits oficials: 14 a la Lliga, 1 a la Lliga de Campions i 2 a la Copa del Rei. Aquest curs ja en suma set a inicis d’octubre.
Lió, Sevilla, Saragossa, Llevant i Stuttgart han estat els darrers equips que han vist Messi celebrar una diana. L’argentí, que travessa un moment de forma impecable, no es cansa de fer gols i en suma set en cinc partits.
En dues setmanes
El seu darrer rècord eren cinc gols en tres partits consecutius. Un hat-trick al Reial Madrid, un gol al Recreativo i un altre al Deportivo, la temporada 2006/07, li van permetre marcar tres dies seguits.
Messi, però, ha trencat aquest rècord amb una nova ratxa de gols en els darrers 15 dies, ja que ha marcat dos gols davant el Sevilla —un el va fer amb el primer penal que transforma amb el primer equip— i el Saragossa i un contra el Lió, el Llevant i l’Stuttgart.
Pitxitxi a la Lliga i a la Champions
Aquestes set dianes li han atorgat el privilegi d’encapçalar la taula de màxims golejadors tant a la Lliga espanyola com a la Lliga de Campions. En la primera competició, Messi comparteix el liderat amb Agüero, de l’Atlètic de Madrid, amb 5 gols.
En la segona, el ‘19’ del Barça també n’és el líder, amb 2 gols en 2 partits. L’argentí comparteix aquest honor europeu amb Ibrahimovic (Inter de Milà), Van Persie (Arsenal), Deivid (Fenerbahce) i Vágner Love (CSKA Moscou), tots amb els mateixos gols.
La temporada passada, 17 golsMessi ja va ser un dels homes importants la temporada passada. Tot i que va estar absent durant tres mesos per lesió, l’argentí va anotar 17 gols en partits oficials: 14 a la Lliga, 1 a la Lliga de Campions i 2 a la Copa del Rei. Aquest curs ja en suma set a inicis d’octubre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)